En primer lloc, i com no podia ser d’una altra manera en democràcia, vull felicitar des d’ací al Partit Popular, i als seus militants i simpatitzants, per l’èxit que aquesta formació ha aconseguit a les eleccions locals i a les Corts Valencianes. Aprofite l’avinentesa per demanar als senyors del PP que durant els pròxims quatre anys governen per als quasi 35.000 petrerines i petrerins, i els quatre milions i mig de valencianes i valencians, i no només per als sectors de la nostra societat que han donat suport a les candidatures conservadores.
Una vegada he complit amb la formalitat democràtica, em toca passar a la reflexió. Malgrat que les seues idees són diferents a les meues, vull expressar el meu respecte a totes les persones que han votat al Partit Popular. Ara bé, tot i que les forces progressistes han / hem de fer autocrítica, no entenc com es pot obtenir un èxit tan ample a les eleccions a Corts Valencianes si tenim en compte que el País Valencià és la comunitat autònoma amb major deute per habitant (no ho dic jo, ho diuen els informes del Banc d’ Espanya); la despesa en educació i sanitat és de les més baixes d’ Espanya i amb una fortíssima tendència a desviar fons cap al sistema privat - concertat (una de les últimes decisions de la legislatura va ser concertar també el batxillerat als centres educatius privats); el model urbanístic que predomina avui dia al País Valencià, en bona part per obra i gràcia del PP, és insostenible ecològicament i econòmicament al parer de prestigiosos arquitectes i enginyers, com ara l’arquitecte Lluís Cantallops que es negà a donar el seu vist-i-plau al Pla Rabassa d’ Alacant o l’enginyer de Camins José Ramón Navarro Vera que també n’és un ferm detractor; la manipulació informativa de Canal 9 i de la resta d’emissores de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) és un fet que ha estat, fins i tot, criticat en un informe del Consell d’ Europa; una política lingüística que en alguns aspectes incompleix la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, ratificada per Espanya l’any 2000, i que insisteix a barrejar política i filologia; etc.
D’altra banda, com ja he esmentat abans, cal que els “progressistes” fem autocrítica, una autocrítica que, malgrat que sempre és necessària, després d’aquest 27 de maig se’ns fa imprescindible per tal que algun dia puguem deixar de ser “nosaltres, els derrotats”.
Primer de tot, des del meu modest punt de vista, pense que una de les causes del triomf del PP és que la societat valenciana (inclosa la petrerina, és clar) té la percepció, encertada o errònia, que les forces d’esquerres no tenen un projecte propi i tan sols es limiten a anar contra els populars. Per poder canviar això, hauríem d’esforçar-nos a construir alternatives de govern per a la Generalitat i els ajuntaments que siguen creïbles per a la ciutadania, tot eliminant lluites internes sense sentit i enfrontaments estèrils entre diferents forces polítiques ideològicament properes entre si.
El PSPV-PSOE, com a primera força de l’oposició, ha de saber liderar l’espai progressista i fer una bona oposició, coses que dubte haja sabut fer correctament fins ara. De la seua banda, la coalició COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ (integrada per EU, BLOC i VERDS) ha de preguntar-se per què una quarta part del suport electoral que aquests partits van rebre per separat ara fa quatre anys s’ha evaporat en formar-se la coalició, cosa que pot tenir les seues arrels en les baralles inútils entre Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista durant les negociacions que se centraren més en el repartiment dels escons que en el programa electoral.
Ací a Petrer EU i VERDS-BLOC anaven per separat, davant la confusió de molts ciutadans que no entenien per què anaven junts en unes paperetes i separats en les altres, desorientació augmentada per la inclusió del logotip d’un altre partit verd a les paperetes locals d’ Esquerra Unida. Tot això mentre que els socialistes repetien els pobres resultats de l’any 2003.
Algunes veus han volgut responsabilitzar a la coalició VERDS-BLOC de la majoria absoluta obtinguda pel Partit Popular. És cert que la suma PSOE+EU+VERDS/BLOC supera en nombre de vots al PP, però cal tenir en compte que bona part dels votants de VERDS-BLOC eren persones insatisfetes pel govern municipal EU/PSOE i, per tant, molts d’ells no haurien votat a cap d’aquests dos altres partits si els ecologistes i nacionalistes no s’hagueren presentat a aquestes eleccions. Al meu parer, la bona voluntat i les ganes de treballar per Petrer dels membres de la candidatura d’ Els Verds i el Bloc Nacionalista, encapçalats per Tomàs Pérez Medina i Miquel Àngel Campello Sànchiz, difícilment es poden posar en dubte.
D’ara endavant, la gent d’esquerres i centre-esquerra de Petrer i de tot el País Valencià, hem de treballar de valent per poder oferir les alternatives de govern que les ciutadanes i els ciutadans mereixen per a les nostres institucions, i en aquesta missió la gent jove tenim molt a dir.
David Navarro Fernández
davidnf1987@hotmail.com
Una vegada he complit amb la formalitat democràtica, em toca passar a la reflexió. Malgrat que les seues idees són diferents a les meues, vull expressar el meu respecte a totes les persones que han votat al Partit Popular. Ara bé, tot i que les forces progressistes han / hem de fer autocrítica, no entenc com es pot obtenir un èxit tan ample a les eleccions a Corts Valencianes si tenim en compte que el País Valencià és la comunitat autònoma amb major deute per habitant (no ho dic jo, ho diuen els informes del Banc d’ Espanya); la despesa en educació i sanitat és de les més baixes d’ Espanya i amb una fortíssima tendència a desviar fons cap al sistema privat - concertat (una de les últimes decisions de la legislatura va ser concertar també el batxillerat als centres educatius privats); el model urbanístic que predomina avui dia al País Valencià, en bona part per obra i gràcia del PP, és insostenible ecològicament i econòmicament al parer de prestigiosos arquitectes i enginyers, com ara l’arquitecte Lluís Cantallops que es negà a donar el seu vist-i-plau al Pla Rabassa d’ Alacant o l’enginyer de Camins José Ramón Navarro Vera que també n’és un ferm detractor; la manipulació informativa de Canal 9 i de la resta d’emissores de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) és un fet que ha estat, fins i tot, criticat en un informe del Consell d’ Europa; una política lingüística que en alguns aspectes incompleix la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, ratificada per Espanya l’any 2000, i que insisteix a barrejar política i filologia; etc.
D’altra banda, com ja he esmentat abans, cal que els “progressistes” fem autocrítica, una autocrítica que, malgrat que sempre és necessària, després d’aquest 27 de maig se’ns fa imprescindible per tal que algun dia puguem deixar de ser “nosaltres, els derrotats”.
Primer de tot, des del meu modest punt de vista, pense que una de les causes del triomf del PP és que la societat valenciana (inclosa la petrerina, és clar) té la percepció, encertada o errònia, que les forces d’esquerres no tenen un projecte propi i tan sols es limiten a anar contra els populars. Per poder canviar això, hauríem d’esforçar-nos a construir alternatives de govern per a la Generalitat i els ajuntaments que siguen creïbles per a la ciutadania, tot eliminant lluites internes sense sentit i enfrontaments estèrils entre diferents forces polítiques ideològicament properes entre si.
El PSPV-PSOE, com a primera força de l’oposició, ha de saber liderar l’espai progressista i fer una bona oposició, coses que dubte haja sabut fer correctament fins ara. De la seua banda, la coalició COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ (integrada per EU, BLOC i VERDS) ha de preguntar-se per què una quarta part del suport electoral que aquests partits van rebre per separat ara fa quatre anys s’ha evaporat en formar-se la coalició, cosa que pot tenir les seues arrels en les baralles inútils entre Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista durant les negociacions que se centraren més en el repartiment dels escons que en el programa electoral.
Ací a Petrer EU i VERDS-BLOC anaven per separat, davant la confusió de molts ciutadans que no entenien per què anaven junts en unes paperetes i separats en les altres, desorientació augmentada per la inclusió del logotip d’un altre partit verd a les paperetes locals d’ Esquerra Unida. Tot això mentre que els socialistes repetien els pobres resultats de l’any 2003.
Algunes veus han volgut responsabilitzar a la coalició VERDS-BLOC de la majoria absoluta obtinguda pel Partit Popular. És cert que la suma PSOE+EU+VERDS/BLOC supera en nombre de vots al PP, però cal tenir en compte que bona part dels votants de VERDS-BLOC eren persones insatisfetes pel govern municipal EU/PSOE i, per tant, molts d’ells no haurien votat a cap d’aquests dos altres partits si els ecologistes i nacionalistes no s’hagueren presentat a aquestes eleccions. Al meu parer, la bona voluntat i les ganes de treballar per Petrer dels membres de la candidatura d’ Els Verds i el Bloc Nacionalista, encapçalats per Tomàs Pérez Medina i Miquel Àngel Campello Sànchiz, difícilment es poden posar en dubte.
D’ara endavant, la gent d’esquerres i centre-esquerra de Petrer i de tot el País Valencià, hem de treballar de valent per poder oferir les alternatives de govern que les ciutadanes i els ciutadans mereixen per a les nostres institucions, i en aquesta missió la gent jove tenim molt a dir.
David Navarro Fernández
davidnf1987@hotmail.com
