La setmana passada, en l'edició anterior d'este setmanari, apareixia la notícia sobre la denegació d'una cita, al Centre d'Especialitats Padre Manjón d'Elda, al fill d'una veïna del nostre poble. El motiu era, segons el funcionari de torn que va supervisar la recepta, que esta era "il·legible", quan la crua realitat era que la recepta estava impresa clarament amb lletra d'ordinador, això sí, però, en valencià. Potser este fet siga sorprenent per a molts, fins i tot ho era per a la redacció d'El Carrer, que l'acció, entre d'altres adjectius, de xenòfoba i anti-valenciana, però per al BLOC de Petrer, a pesar que la notícia ens va pareixer indignant, no és gens novedosa. I és que una de les assignatures pendents de la Generalitat Valenciana presidida per Francisco Camps i pel seu partit, immers contínuament en trames de corrupció, és la Sanitat Pública. Falta de llits, de professionals de la medicina i d'inversió en salut pública és la carta de presentació de la sanitat pública en el territori valencià. Les xifres parlen per sí mateixes: quant a personal sanitari, disposem d'una mitjana d'1,43 metges/es i 2,85 infermers/es per cada 1.000 habitants (la més baixa de l'Estat Espanyol). Pel que fa a llits, cada 1.000 valencianes i valencians disposem d'una mitjana de 2,85 llits (la segona més baixa del territori espanyol). A estes dades, hem de sumar-li el temps d'atenció per cada pacient als ambulatoris, el qual es limita a 5 patètics minuts per consulta, cosa que evidencia més encara la falta de personal sanitari. I com no podia ser d'altra manera, tenim "l'honor" de ser el territori amb menor gasto sanitari per càpita de tot l'estat, el qual se situa en 1.125,33 euros.
En el cas de la nostra veïna, cal destacar que, per a l'actual govern de la Generalitat, no és necessari que els funcionaris sàpiguen usar les dues llengües oficials. Per tant, no és d'estranyar este fet, que sembla més propi de règims anteriors, tot i que, segons el nostre estatut d'autonomia, tant el valencià com el castellà són llengües co-oficials i tenen la mateixa validesa administrativa en tot el País Valencià. Encara haurem de donar les gràcies per tenir els talonaris de les receptes impresos en bilingüe? El metge de capçalera de l'ambulatori, que va decidir redactar el diagnòstic del pacient en valencià, va exercir, ni més ni menys, el seu dret d'utilitzar qualssevol de les llengües que conviuen, amb una teòrica igualtat de condicions, en terres valencianes. Ara bé, una altra cosa és que al nostre sistema sanitari públic, com a la resta d'administracions públiques valencianes, tenim falta personal competent en matèria lingüística: funcionaris que no estan capacitats per a atendre al públic en les dues llengües oficials, falta de places escolars en les línies en valencià... tot això per no parlar de l’ús escàs del valencià en els mitjans de comunicació autonòmics i locals (com en aquest setmanari). Per això, des del BLOC de Petrer, pensem que este problema, com tants altres que trobem a l'actual sistema, el seguirem patint dia a dia mentre governe el PP a la Generalitat i al nostre Ajuntament. Ells, mentrestant, seguiran apostant pels Grans Premis de Fórmula 1 i pels grans esdeveniments que es troben a l'abast d'uns pocs, abans que per les necessitats bàsiques de la societat valenciana.
