A
continuació, reproduïm l'article redactat pel BLOC-Compromís per Petrer
amb motiu de "8 de Març", Dia de la Dona Treballadora, al
qual ens sumen i donem el nostre suport:
- versió valencià -
La
lluita feminista en el món és l'aposta de dones i homes farts de
viure davall un sistema d'opressió: el patriarcat. El 8 de març és
una data de reivindicació i record i ens cal seguir reivindicant i
no caure en l'error de considerar la igualtat legal com igualtat
real. Cal seguir recordant alguns dels drets aconseguits es veuen
amenaçats amb l'onada retrògrada actual.
Els
atacs contra la llibertat de les dones ens han acompanyat els últims
anys justificant-se en la crisi, així com una consciència
ultraconservadora de les relacions de gènere. La supressió de la
Llei de Terminis per a interrompre voluntàriament l'embaràs deixa
entreveure una mentalitat totalitària on el Govern es creu amb dret
de decidir allò que les dones han de fer amb el seu propi cos. Es
tracta d'un retrocés molt greu, en una Europa que ha avançat molt
en este aspecte. Al mateix temps, s'han suprimit les ajudes estatals
a la lluita contra la violència de gènere. Per tant, parlem de la
doble moral d'un govern que, d’una banda, diu cínicament fer unes
polítiques per a protegir la dona, impedint-les decidir lliurement
si o no volen tindre descendència; i d'una altra, retiren
subvencions que les protegeixen d'una problemàtica tan preocupant
com són les desenes de dones mortes cada any per agressions de la
violència masclista.
En
el plànol laboral, s'ha evidenciat una vegada més que, a pesar
d’haver-hi lleis en defensa de la igualtat al mercat de treball, la
realitat és molt distinta. Segons les últimes dades, les dones han
de treballar una mitjana 84 dies més a l'any per cobrar el mateix
que un home. Esta situació no és nova, ja que amb el capitalisme
sempre s'han fomentat les elits econòmiques, on les dones, com a
col·lectiu sencer, s'han vist relegades a un segon plànol per culpa
d'unes diferències estructurals del sistema.
Per
això, des del BLOC-Compromís per Petrer, pensem que cal fer una
crida per a mobilitzar la societat, no solament per a recuperar els
drets que s'han perdut en estos últims anys, sinó anar més enllà.
Cal un debat social seriós que supere l'anterior Llei de Terminis,
per tal de combinar polítiques de conscienciació sexual amb
llibertat real de les dones per a decidir quan quedar-se
embarassades. També cal educar en la igualtat, fomentant el respecte
i eradicant la discriminació de gènere des de l'inici, però també
promoure-ho de manera constant a totes les edats. I cal dotar els
mecanismes correctius perquè acabem amb les desigualtats salarials i
laborals entre homes i dones. Dit d’una altra manera: mateixa
feina, mateixos drets.
Per
tant, cal entendre que la lluita ha de ser compartida, i encara que
les dones són les més afectades per un sistema opressiu com és el
patriarcat, els homes també se'n veuen afectats. Hem de rebutjar la
visió del feminisme com a moviment polític únicament de les dones
i cal que totes les persones, indistintament del sexe, ens involucrem
per tombar qualsevol rastre de violència de gènere. Quan eixe dia
arribe, totes i tots haurem guanyat.
- versión castellano -
8
de marzo: mismo trabajo, mismos derechos
La
lucha feminista en el mundo es la apuesta de mujeres y hombres
hartos de vivir bajo un sistema de opresión: el patriarcado. El 8 de
marzo es una fecha de reivindicación y recuerdo, y no caer en el
error de considerar la igualdad legal como igualdad real. Debemos
seguir recordando que algunos de los derechos conseguidos se ven
amenazados con la oleada retrógrada actual.
Los
ataques contra la libertad de las mujeres nos han acompañado los
últimos años justificándose en la crisis, así como una conciencia
ultraconservadora de las relaciones de género. La supresión de la
Ley de Plazos para interrumpir voluntariamente el embarazo deja
entrever una mentalidad totalitaria donde el Gobierno se cree con
derecho de decidir aquello que las mujeres deben hacer con su propio
cuerpo. Se trata de un retroceso muy grave, en una Europa que ha
avanzado mucho en este aspecto. Al mismo tiempo, se han suprimido las
ayudas estatales en la lucha contra la violencia de género. Por
tanto, hablamos de la doble moral de un gobierno que, por un lado,
dice cínicamente hacer unas políticas para proteger a la mujer,
impidiéndolas decidir libremente si quieren o no tener descendencia;
y por otro, retiren subvenciones que las protegen de una problemática
tan preocupante como son las decenas de mujeres muertas cada año por
agresiones de la violencia machista.
En
el plano laboral, se ha evidenciado una vez más que, a pesar de
haber leyes en defensa de la igualdad en el mercado de trabajo, la
realidad es muy distinta. Según los últimos datos, las mujeres
deben trabajar una media de 84 días más al año para cobrar lo
mismo que un hombre. Esta situación no es nueva, ya que con el
capitalismo siempre se han fomentado las élites económicas, donde
las mujeres, como colectivo íntegro, se han visto relegadas a un
segundo plano por culpa de unas diferencias estructurales del
sistema.
Per
ello, desde BLOC-Compromís per Petrer, pensamos que se debe hacer un
llamamiento para movilizar a la sociedad, no solamente para recuperar
los derechos que se han perdido en estos últimos años, sino ir más
allá. Hace falta un debate social serio que supere la anterior Ley
de Plazos, con el fin de combinar políticas de concienciación
sexual con libertad real de las mujeres para decidir cuando quedarse
embarazadas. También debemos educar en la igualdad, fomentando el
respeto y erradicando la discriminación de género desde el inicio,
pero también promoverlo de manera constante en todas las edades. Y
debemos dotar los mecanismos correctivos para que acabemos con las
desigualdades salariales y laborales entre hombres y mujeres. Dicho
de otra manera: mismo trabajo, mismos derechos.
Por
tanto, debemos entender que la lucha debe ser compartida, y aunque
las mujeres son las más afectadas por un sistema opresivo como es el
patriarcado, los hombres también se ven afectados. Debemos rechazar
la visión del feminismo como movimiento político únicamente de las
mujeres y es necesario que todas las personas, indistintamente del
sexo, nos involucremos por tumbar cualquier rastro de violencia de
género. Quan ese día llegue, todas y todos habremos ganado.
