Érem milions de persones
de tot l’Estat. Mai abans no havíem eixit tantíssimes persones al
carrer -desocupades, treballadores, jubilades, estudiantat...- sense
la convocatòria de cap sindicat de treballadores i treballadors, ni
tan sols dels líders de la inoperància obrera, UGT i CCOO.
Demanàvem la paralització de les retallades i una vertadera
Democràcia; i açò s’ha d’explicar: Per què en un suposat
Estat de Dret que porta dècades construint un sistema democràtic,
milions de persones s’aturen un dissabte i deixen de banda la
lectura, el futbol o passejar per la muntanya, per reunir-se durant
hores al carrer, a risc de ser “afusellades” amb bales de goma?
Per què la ciutadania diu “prou!” a les retallades, si les dicta
un govern triat “legítimament” i que compta amb tot el suport
popular a través d'una “majoria absolutista”? Doncs perquè ni
és certa una cosa, ni és certa l’altra: després de monòtones
alternances al govern entre PSOE i PP -la casta de sempre que ha
basat el discurs en criticar-se, però que comparteixen taula per a
menjar del mateix plat- inventant-se majories amb les minories, era
de lògica que acabaren creant un Estat Oligarca que ja només
pertany a bancs i mercats, protegits estos per la policia, on la
Transició va permetre no depurar cap responsabilitat feixista,
eclesiàstica, ni militar; és d’allò més normal quan nosaltres
posem a cuidar de les gallines a la rabosa: els polítics es
converteixen en casta elitista intocable, els bancs marcaran i
dominaran les teues possibilitats, i ordenaran a la policia que
paguem totes i tots al teu desnonament i a qualsevol protesta
solidària i popular.
Desprès d’anys on ens hem cregut lliures per
triar democràticament, ens adonem de la dictadura del capital que
tot ho controla: seguim amb desnonaments massius, amb milions de
companys i companyes desocupades, amb l’anacrònica corona
donant-nos lliçons de transparència. Seguim amb religió a les
aules i amb l’escola elitista privada en augment vertiginós -en
detriment de la qualitat de l’escola pública-, l’església
segueix sense pagar l’IBI i gaudint de privilegis. Seguim amb
sectors públics cada vegada més desprotegits i privats -com
sanitat, educació o informació-, seguim un model de producció i
consum basat en l’enriquiment d’una minoria i en la competència
agressiva entre la mateixa classe treballadora, seguim patint
apartheid cultural a casa nostra. Seguim amb la impotència que ens
generen noms com Pujol, Griñán, Urdangarín, Borbó, Camps,
Zapatero... Però la joventut, entre la qual el BLOC JOVE Petrer,
també seguim amb ganes de lluitar pel nostre present, mentre somiem
amb el nostre futur. Esta és la raó per la qual anàrem el passat
23F a Madrid: lluitar pel nostre somni en primera línia de batalla.
I així actuàrem: des del Pont de Vallecas fins a la Plaça de Neptú
-dins del Bloc Anticapitalista-. Ens deixàrem la veu cridant contra
els creadors d’esta estafa, mentre els punys a l’aire mostraven
que nosaltres no tenim amos. La policia secreta tractava de
barrejar-se, provocar i encendre la ciutadania més combativa amb
frases com “...yo lo quemaría todo y daría su merecido a la
policía..., me han acusado de terrorista en Euskadi para que ahora
vengas a decirme que empiece a jugármela yo...”, frases i
falsos moviments que delataven els candidats al Goya en la categoria
de pitjors actors; nosaltres identificàrem a 2 d’ells,
obligant-los a abandonar la zona, assenyalats i avergonyits. Així
pintava la pel·lícula: una protesta cívica i ciutadana es trobava
el Congrés dels Diputats, la base de la democràcia i sobirania de
l’Estat, tancat amb clau i protegit pels hereus de la grisa policia
espanyola. Després, la mateixa policia va tornar a utilitzar la
violència per a traure’ns a porrades del carrer, com si este no
fóra nostre... I la joventut, farta i ofegada, va respondre amb
contundència
i barricades per tot el centre. El resultat: una altra batalla campal
que mostra la ràbia i impotència ciutadana, gràcies a la
inutilitat dels antiavalots -més partidaris d’encendre que de
calmar-.
Per últim, agrair al Centre Social Okupat i
Autogestionat ‘Salamanquesa’ de Moratalaz, que ja considerem casa
nostra, la calorosa i familiar acollida el passat cap de setmana, al
igual que al cos de bombers de la Comunitat de Madrid, per voler
mantindre l’ordre entre policies ‘pro-avalots’ i Marea
Ciutadana a la Plaça de Neptú. Continuarem, sense donar un pas
enrere, buscant la Democràcia Radical, perquè esta no resideix en
cap altre lloc que al carrer, amb el Poder Popular!
BLOC JOVE Petrer
