Acte de Presentació Candidatura del BLOC-Compromís per Petrer

Carta al Senyor Font de Mora

Senyor Conseller:

Després de la seua visita a Petrer per anunciar, en un acte autopropagandístic tan típic del seu partit, la reforma de l'IES Azorín - la qual clamava al cel des de fa molts anys. Que casualitat que vinga a dos mesos de les eleccions per fer-ne pública la reforma -, hem estat llegint el seu balanç dels seus 8 anys al front de la Conselleria d'Educació que vosté presidix i creiem que ha de donar les gràcies per ser conseller en una comunitat autònoma com la nostra, on els mitjans de comunicació públics autonòmics estan al servei dels qui governen, perquè dubte que en cap altra comunitat de l'Estat Espanyol es creurien les mentides i les barbaritats de les quals ha estat presumint per tot el territori valencià en tots estos anys. Ens alegrem, com a valencianes i valencians, dels èxits que s'aconseguisquen en matèria d'educació, però si és el seu cas concret, siguem sincers: són més les carències que els èxits.

Segons les seues paraules, tot ho ha fet sense ajuda del govern central, això no podia faltar en el seu discurs victimista davant les altres autonomies, com ja ens té acostumats, però, no obstant això, admet que són transferències concedides. Eixe discurs, com és habitual, es basa en lloar les infraestructures i tots els euros gastats, que han sigut moltíssims, per valencià de la seua aposta "mestre en casa", però s'oblida de moltes altres coses més importants: s'oblida de la necessària reestruturació dels Col·legis Rurals Agrupats. S'oblida, per descomptat, dels barracons insofribles situats en els centres públics, que en el cas de Petrer afecta, com hem dit abans, i des de fa molts anys, l'IES Azorín i també el Col·legi Públic Virrey Poveda, entre d'altres. Encara que semble demagògic, s'oblida i abandona els col·legis, sobretot públics, dels municipis que no són del seu color. I com no, creiem que no cal ni anomenar l'escandalós abandó de la nostra llengua, la qual està perdent dia a dia el seu protagonisme, rellevant-la a un paper secundari i reduint-la a la mínima expressió en les distintes línies d'ensenyament que s'oferten amb la incorporació progressiva del valencià.

Les xifres, estadístiques i percentatges és millor que no se'ls anomenem per no avorrir les lectores i lectors. Sincerament, de poc ens ha servit als valencians i valencianes conservar la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana i crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè els consellers com vosté es carreguen la identitat de tot un poble. Un dels senadors valencians del seu partit ja va censurar, fa un temps, usar la nostra llengua en el Senat i en els debats de Canal 9, canal que paguem totes i tots els valencians, ja s'han mofat del nostre idioma en la nostra cara diverses vegades. Quan alguns dels nostres pares i mares, no tots, tenien el privilegi d'estudiar - i això era durant la dictadura - en l'enciclopèdia es deia que a Espanya, a banda de l'idioma oficial, que és el castellà, existien altres tres idiomes, català, gallec i euskera, i els dialectes valencià i mallorquí. Ara, la nostra llengua ja es reconeguda com a llengua oficial, molt bé, però amb consellers com vosté, prompte apareixerà el valencià com una llengua morta. Però, per què preocupar-nos, veritat? Si amb vosté tenim el problema lingüistic solucionat. Perquè el valencià no els preocupa, per a què? Si ja tenim l'assignatura d'educació per a la ciutadania en anglés i... ara també ensenyen el xinés mandarí!

Per això, des del BLOC JOVE Petrer, li "agraïm" el seu esforç titànic per enfonsar l'educació valenciana i per carregar-se la llengua. Segur que s'alegrarà quan veja l'alt índex de fracàs escolar del territori valencià, un dels majors de l'Estat Espanyol, i baix percentatge de joves valencianoparlants. Moltes gràcies de nou, Senyor Font de Mora!

BLOC JOVE Petrer

8 de març, SER i PODER

No és un dia més, això és una excusa. Saps que els crits esgarrats són insonors en esta habitació, però no al teu cap. No pots fer-los callar i mirar a altre costat, això els dóna més volum. Són incessants... en qualsevol lloc del món, mares, filles, germanes i esposes, estan agafant número per al seu torn, per a ser maltractades. No parlem només de violència física que, per desgràcia, només es coneguda la punta de l'enorme iceberg; parlem d'eixes dones menyspreades per això, per haver nascut dona. Ablació, discriminació salarial, violacions, maltractament psicològic i físic, assetjament, discriminacions socials, laborals, etc. Seria repetir-nos massa si diguem que en este instant, dones de tot el món estan sent maltractades, soterrant -baix el fem de creure's algú superior o inferior- la dignitat de ser allò que somien ser, perquè SÓN i PODEN.

Denunciar és ben fàcil, però... On estan les solucions? Sí, destinem molts recursos econòmics, lleis i esforços personals a programes en els col·legis, instituts i campanyes, però ací a Espanya, ja en van 13 assassinades en el nouvingut 2011. Com dèiem, això és només la punteta de l'iceberg. Des del BLOC JOVE Petrer, plantegem una reflexió, no sols a nivell personal de la lectora o lector, sinó també als grans polítics que ens representen: pensem que és correcte intentar-ho d'esta manera que defenseu, amb diners i lleis, però una vegada coneixem el resultat, i desgraciadament es repeteix any rere any, caldria plantejar-nos noves vies d'acció? La reinserció de l'assetjador cal fer-la real, innovant en programes i donant la batuta a les psicòlogues i psicòlegs, que són els que en saben; així com donar la llibertat suficient de poder actuar davant un cas d'alarma i no haver d'esperar a veure una dona dins el fèretre, a més de donar-les més protecció, com escortes, etc. Però cal ensenyar el camí del respecte i la igualtat des del bressol, durant tot el procés educatiu, on ens formem les persones. Per a això, cal ensenyar mestres, professorat, cuidadors i personal educatiu, recursos i programes transversals per a fer una igualtat real i present dia a dia, ensenyant a conviure i a no discriminar pel sexe: correcte, invertir esforços i innovacions en els plans educatius, i tornar a donar la direcció als psicòlegs, que són els preparats, i no els ministres com ens fan creure contínuament. A més, hauríem de tindre en compte que la televisió, sense entrar en valoracions personals, educa i, sobretot, educa les noves generacions. Patim una televisió on la violència, la falta de respecte i de civisme, la intolerància i el sexisme estan a l'ordre del dia, a l'abast dels menors que, de vegades, passen hores i hores front la pantalla, sense cap control. Les xiquetes jugaran a "cuinetes", a planxar i a ser mares; els xiquets jugaran a futbol, a conquerir el món i a la consola... ah, espereu, que ara ja hi ha jocs de consola especialitzats per a xiquetes.

Sí, no podem demanar igualtat i respecte si no ensenyem les noves generacions que totes i tots, tots i totes, podem jugar a futbol, cuinar, conquerir el món, planxar i jugar a la consola, independentment d'haver nascut dona o home. Hem de creure en el canvi de rumb, perquè és possible. El 8 de març no és un dia només per recordar, és un dia per a dir PROU!, per a demanar reflexió i canvi real en la direcció d'actuació. Perquè podria ser la teua mare, germana, dona o filla... creu en el canvi, per la dignitat de SER i PODER!