Arruís

El proppassat 30 de desembre de 2006 a la Serra del Sit es van mostrar dues maneres oposades d’entendre la natura. D’una banda centenars de persones van respondre a la convocatòria del Centre Excursionista de Petrer per protestar i intentar aturar una batuda programada per a la caça d’arruís, un tipus de cabres que habiten les nostres muntanyes. D’una altra banda, hi havia un grup de caçadors, vinguts d’arreu, que es preparaven per participar a la dita batuda. Finalment els primers aconseguiren el seu objectiu: aquell dia no hi hagué cacera. Passats uns mesos, però, els caçadors afectats volen portar als tribunals a aquells manifestants que foren identificats.

Sí, ho reconeixem, la cacera d’arruís havia rebut les autoritzacions escaients, però ens hem de plantejar una altra qüestió: aquesta mena de batudes tenen sentit?
En cap moment no volem fer creure que la caça, com a tal, està malament. Tot al contrari, amb una bona planificació i regulació aquesta activitat pot contribuir al control demogràfic de certes espècies i afavorir l’equilibri dels ecosistemes, sempre que se’n duga a terme un control seriós i científic. Ara bé, això és una cosa i una altra de ben diferent són les batudes violentes i de caràcter privat.

Si a això li afegim que els manifestants van protestar de manera pacífica dins d’uns terrenys de propietat pública i sempre fora de la zona establerta per a la caça organitzada i que, a més, un any abans ja hi va haver una batuda durant la qual es van matar 20 femelles i cries, cosa que la llei no permet, considerem que les imputacions contra els manifestants estan totalment fora de context i manquen de qualsevol justificació.

En compte de perseguir els ciutadans que es preocupen per la natura, el Bloc Nacionalista Valencià i el col·lectiu dels Verds considerem que les administracions públiques han de desenvolupar, en el marc del paisatge protegit de les serres del Maigmó i del Sit, un pla rector on s’establisquen els possibles usos i aprofitaments de les nostres muntanyes, del qual haurien de quedar excloses aquestes batudes.

També és cert que els arruís són una espècie originària del nord d’Àfrica que va ser introduïda fa unes dècades. Per tal de mantenir l’equilibri dels nostres ecosistemes també cal impedir la introducció de noves espècies foranes a causa de les alteracions que poden produir-se a la cadena alimentària i les malalties que poden acompanyar a la seua arribada. Tanmateix, a hores d’ara els arruís ja són part de la nostra muntanya i el seu caràcter forà no pot ser una excusa per a no protegir-los.

BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ – Col·lectiu de Petrer
ELS VERDS – Col·lectiu d’Elda i Petrer

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Amb tota seguretat, ningú no s’atrevirà a discutir la necessitat de defensar els drets i les llibertats individuals com a pilar fonamental d’una societat democràtica i avançada com la que desitgem consolidar al nostre país. Ara bé, encara que sempre diem que els nostres drets acaben allà on comencen els dels altres, sovint es fa molt difícil determinar quins en són els límits que cal establir.

¿És convenient renunciar a algunes llibertats públiques per combatre de manera més eficaç als moviments terroristes, greu amenaça de la seguretat pública? ¿Podem considerar adequat expropiar finques, cosa que va en contra del dret a la propietat privada, quan es fa necessari per raons d’interès públic com ara la construcció de noves infraestructures? ¿A què hem de donar preferència, a la llibertat d’expressió o al dret a l’honor? Totes aquestes qüestions podrien ser objecte d’un debat profund, però, en qualsevol cas, el respecte envers els drets i les llibertats de les persones és fonamental.

El proppassat divendres 20 de juliol els informatius anunciaven que el jutge Del Olmo, magistrat de l’Audiència Nacional havia ordenat el segrest de l’últim número de la revista satírica El Jueves perquè a la portada d’aquest apareixia una caricatura del Prínceps d’Astúries mantenint relacions sexuals. Personalment, no crec que la dita caricatura fóra de massa bon gust. Tanmateix, això en justifica el segrest?

L’article 20 de la Constitució Espanyola empara el dret a la llibertat d’expressió però alhora el limita i autoritza el segrest de publicacions per ordre judicial. Nogensmenys, aquesta possibilitat hauria de restringir-se al màxim i pense que en aquest cas no s’hauria d’haver aplicat.

Si qualsevol ciutadà o ciutadana pensa que un mitjà de comunicació l’ha injuriat o ha malmès el seu honor (s’han violat els seus drets), té tot el dret del món a denunciar-ho i serà la justícia qui establirà si té raó i, si és el cas, de quina manera ha de ser recompensat. Això és una cosa i ordenar el segrest d’una publicació una altra de ben diferent.

A més, em pregunte si s’haguera actuat igual en cas que la parella protagonista de la caricatura no pertanyera a la família reial espanyola. Per què en un estat democràtic hi ha aquesta censura al voltant de la reialesa? És correcte que acceptem de bon grat aquesta limitació de la llibertat d’expressió? O, si anem més enllà, el fet que una persona siga cap d’estat per qüestió de naixement, no contradiu el principi d’igualtat davant la llei i igualtat d’oportunitats?

David Navarro Fernández
davidnf1987@hotmail.com

LGBT: l’hora d’Europa

A les acaballes del mes de juny es va celebrar a Madrid l’Euro Pride, una celebració de l’orgull gai a nivell europeu i amb un clar esperit reivindicatiu per aconseguir la plena igualtat de drets de les lesbianes, els gais, els bisexuals i els transsexuals. A l’Estat Espanyol i, més concretament, durant l’última legislatura de les Corts Generals, s’han impulsat una sèrie de reformes legislatives que han suposat la plena igualtat legal de totes les ciutadanes i tots els ciutadans independentment de la seua orientació sexual. Aleshores, té sentit continuar manifestant-se? Sí, per descomptat.

El sufragi femení s’aprovà amb la Constitució de la Segona República el 1931 i el 1978 l’actual carta magna establí la plena igualtat legal entre homes i dones; el valencià és llengua oficial al País Valencià i gaudeix d’un status igual al del castellà en molts aspectes; la majoria de països del món han signat la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides... Tanmateix, aquesta igualtat legal no es trasllada automàticament a la realitat a l’endemà de la votació parlamentària... cal treballar, i molt!

A l’igual que encara s’han de prendre tot tipus de mesures per assegurar la igualtat real de l’home i la dona; a l’igual que cal continuar defensant el procés de normalització lingüística del valencià; a l’igual que organitzacions com ara Amnistia Internacional treballen per denunciar les violacions dels drets humans arreu del món, des del BLOC no tenim cap dubte que encara queda molt per fer si volem garantir que la igualtat independentment de l’orientació sexual siga una realitat i no sols un principi proclamat en una llei.

A més, també hem de mirar més enllà de les nostres fronteres. Hi ha desenes de països on l’homosexualitat és un delicte i, en un total de 8 estats, la majoria d’ells islàmics, es castiga amb la pena de mort. Cal aconseguir que aquesta situació canvie perquè no es tracte com a delinqüents a persones que gaudeixen de la seua sexualitat d’una manera diferent a l’establerta pel pensament majoritari. D’altra banda, resulta molt preocupant la força que l’homofòbia està prenent a alguns països de l’Europa de l’Est com ara la Polònia dels germans Kaczinsky o Letònia. Des d’un partit europeista com és el BLOC reivindiquem l’extensió internacional dels drets del col·lectiu LGBT que no és més que un cas particular de la necessitat que tots els països reconeguen els drets civils dels seus ciutadans.

Bloc Nacionalista Valencià – Col·lectiu de Petrer
blocjovepetrer@gmail.com

Cap a una nova Constitució Europea

Durant la primavera de l’any 2005 la Unió Europea va sofrir una forta sacsejada arran de la victòria del NO als referèndums de ratificació de la Constitució Europea a França i als Països Baixos. Malgrat que l’Estat Espanyol havia dit SÍ al text constitucional europeu el mes de febrer d’aquell mateix any i d’altres països, com ara Alemanya, l’havien ratificat als seus respectius parlaments nacionals, la resposta negativa dels francesos i dels holandesos deixà la Unió en una situació de paràlisi que encara dura, motivada també per la por a l’escepticisme que el procés de construcció europea aixeca al Regne Unit i a alguns països de l’antic bloc comunista que recentment s’hi han adherit (recordem que la UE compta avui dia amb 27 estats membres).

El BLOC és un partit polític que aposta fermament per la Unió Europea. De fet, un dels objectius que ens marquem als nostres Estatuts és la construcció d’una Europa federal en la qual els enfrontaments bèl·lics que han cobert de sang el nostre continent queden com un trist record del passat i els europeus puguem avançar junts pel camí del progrés social, econòmic i cultural. Tot això respectant les diferents identitats lingüístiques i culturals que conviuen a Europa en un marc que afavorisca el pluralisme i el diàleg.

En aquell referèndum celebrat ara fa dos anys els nacionalistes valencians vam demanar el NO per motius en certa manera semblants als que provocaren el rebuig a França i Holanda. D’una banda, aquella Constitució Europea defensava el lliure mercat que nosaltres creem absolutament necessari per al desenvolupament econòmic, però s’oblidava del reconeixement de drets socials que també considerem necessaris com ara l’educació i la sanitat públiques, el benestar social, uns salaris i pensions que permeten de viure dignament, etc. D’altra banda, aquell text constitucional posava poca èmfasi en la riquesa que suposa la pluralitat cultural de la Unió i ignorava identitats culturals que també formen part de la realitat cultural; per exemple, el valencià/català no era reconegut com a llengua oficial.

Els màxims dirigents europeus, fins fa poc sota el lideratge de la cancellera alemanya Angela Merkel i ara de la mà del primer ministre portuguès José Sócrates (la presidència de la Unió canvia per torns semestrals), sembla que volen tornar a posar en marxa Europa amb un nou tractat per establir una nova Constitució per a Europa. Nosaltres, des de posicions valencianistes i progressistes, desitgem que hagen après la lliçò i que miren de corregir les mancances del text original, bàsicament, aquelles referides als drets socials i al reconeixement de la riquesa que constitueix el pluralisme lingüístic i cultural del continent.

Bloc Nacionalista Valencià – Col·lectiu de Petrer
blocjovepetrer@gmail.com

Un gra d'arròs inclina la balança

El títol d’aquest article és una cita de Confuci, amb la qual, aquest savi xinès que va viure fa 2.500 anys, volia dir que les coses més xicotetes i que, al primer colp d’ull, poden paréixer totalment insignificants, poden tenir la seua importància en unes circumstàncies determinades.

L’actual sistema polític, tant al conjunt de l’Estat Espanyol com al País Valencià, es caracteritza per un fort bipartidisme. El PP i el PSOE sumen 312 diputats dels 350 que formen el Congrés espanyol; 92 diputats dels 99 que formen les Corts Valencianes i, a més, als Ajuntaments d’Alacant i de València i a la Diputació Provincial d’Alacant els populars i els socialistes són les úniques forces polítiques representades.

Les dades exposades al paràgraf anterior provoquen que molta gent pense que les úniques opcions vàlides són aquestes dues: PP i PSOE. Tanmateix, no podem oblidar que el nostre sistema electoral és proporcional, és a dir, els parlaments i els ajuntaments han de reflectir la pluralitat social i aquesta pluralitat no es limita a dos partits. De fet, tal com ha passat a l’Ajuntament de Novelda (amb el BLOC) o al Parlament de les Illes Balears, sovint els “xicotets” podem tenir la clau per a la formació de governs de progrés.

Fa un temps un ciutadà de Petrer va comparar al BLOC amb “los ojos del Guadiana” en un dels seus articles en un mitjà de comunicació local, tot insinuant que una vegada passades les eleccions tornaríem a desaparèixer fins a la propera convocatòria electoral. Fa 12 anys que la Unitat del Poble Valencià participà per última vegada a les eleccions municipals a Petrer. Ara el BLOC (abans UPV) ha tornat, però podem assegurar-vos que ho ha fet amb el propòsit de continuar treballant pels interessos dels ciutadans i de les ciutadanes del nostre poble i no desaparèixer després de les eleccions.

El fet que en les últimes eleccions, en què vam participar en coalició amb Els Verds, no obtinguérem representació no significa que hagem desaparegut. Tot al contrari, d’ara endavant els membres del col·lectiu local treballarem dur per fer oposició al govern municipal, perquè tant necessari és un bon govern com una bona oposició, i per demostrar als nostres conciutadans que es poden sentir representats pel BLOC.

Bloc Nacionalista Valencià – Col·lectiu de Petrer

blocjovepetrer@gmail.com

EDUCACIÓ PÚBLICA = IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Sense cap mena de dubte, l’educació és fonamental per a la nostra societat. D’una banda, l’ensenyament resulta imprescindible perquè les persones tinguem una sèrie de coneixements i habilitats que ens permeten d’exercir els nostres drets com a ciutadans i ciutadanes; una cultura general que ens possibilite la comprensió de la realitat que ens envolta i, d’altra banda, mitjançant el procés d’ensenyament-aprenentatge aconseguim les habilitats necessàries per tal de desenvolupar una carrera professional en el futur. Per acomplir aquests objectius totes les etapes educatives tenen importància, des de l’educació infantil fins a la universitat, i l’administració pública ha de garantir-ne el dret a l’accés a tots els ciutadans sense cap tipus de discriminació.

L’educació pública garanteix la igualtat d’accés a l’ensenyament. Imagineu quants diners ens costaria pagar el col·legi, l’institut o la universitat si l’administració no els finançara? Una privatització de l’ensenyament conduiria a un sistema en el qual no es garantiria la igualtat d’oportunitats o, dit d’una altra manera, el sistema educatiu públic garanteix la igualtat d’oportunitats.

Ara bé, perquè l’educació pública complisca els seus objectius cal que siga una educació de qualitat per a la qual cosa cal que tinguem bons docents (sortosament, en tenim) i una bona infraestructura educativa. Això últim ja resulta més problemàtic perquè fa necessari la inversió de molts diners.

Els països més desenvolupats, els escandinaus en són un exemple, inverteixen un percentatge considerable del PIB en educació. La despesa educativa de l’administració valenciana és inferior, però hi ha un altre problema: el desviament de fons cap a l’ensenyament privat.

El govern valencià del PP justifica aquesta política de concerts amb centres educatius privats, que a partir d’ara s’estendrà també al batxillerat, com un mitjà per a garantir el dret a triar... A triar, què? Els diners de tots els valencians es dediquen a subvencionar col·legis privats elitistes, mentre que milers de xiquets del nostre país estudien en barracons i molts xiquets menuts de 0 a 3 anys es queden sense plaça pel nombre insuficient d’escoles infantils.

Per això, des del Bloc Nacionalista ens oposem fermament a la política de concerts de la Generalitat i apostem per augmentar les inversions en un sistema educatiu públic, valencià i de qualitat que, al nostre parer, és l’únic que pot garantir la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania independentment del seu origen, gènere o de la posició social i econòmica de la seua família.

NOSALTRES, ELS DERROTATS

En primer lloc, i com no podia ser d’una altra manera en democràcia, vull felicitar des d’ací al Partit Popular, i als seus militants i simpatitzants, per l’èxit que aquesta formació ha aconseguit a les eleccions locals i a les Corts Valencianes. Aprofite l’avinentesa per demanar als senyors del PP que durant els pròxims quatre anys governen per als quasi 35.000 petrerines i petrerins, i els quatre milions i mig de valencianes i valencians, i no només per als sectors de la nostra societat que han donat suport a les candidatures conservadores.

Una vegada he complit amb la formalitat democràtica, em toca passar a la reflexió. Malgrat que les seues idees són diferents a les meues, vull expressar el meu respecte a totes les persones que han votat al Partit Popular. Ara bé, tot i que les forces progressistes han / hem de fer autocrítica, no entenc com es pot obtenir un èxit tan ample a les eleccions a Corts Valencianes si tenim en compte que el País Valencià és la comunitat autònoma amb major deute per habitant (no ho dic jo, ho diuen els informes del Banc d’ Espanya); la despesa en educació i sanitat és de les més baixes d’ Espanya i amb una fortíssima tendència a desviar fons cap al sistema privat - concertat (una de les últimes decisions de la legislatura va ser concertar també el batxillerat als centres educatius privats); el model urbanístic que predomina avui dia al País Valencià, en bona part per obra i gràcia del PP, és insostenible ecològicament i econòmicament al parer de prestigiosos arquitectes i enginyers, com ara l’arquitecte Lluís Cantallops que es negà a donar el seu vist-i-plau al Pla Rabassa d’ Alacant o l’enginyer de Camins José Ramón Navarro Vera que també n’és un ferm detractor; la manipulació informativa de Canal 9 i de la resta d’emissores de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) és un fet que ha estat, fins i tot, criticat en un informe del Consell d’ Europa; una política lingüística que en alguns aspectes incompleix la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, ratificada per Espanya l’any 2000, i que insisteix a barrejar política i filologia; etc.

D’altra banda, com ja he esmentat abans, cal que els “progressistes” fem autocrítica, una autocrítica que, malgrat que sempre és necessària, després d’aquest 27 de maig se’ns fa imprescindible per tal que algun dia puguem deixar de ser “nosaltres, els derrotats”.

Primer de tot, des del meu modest punt de vista, pense que una de les causes del triomf del PP és que la societat valenciana (inclosa la petrerina, és clar) té la percepció, encertada o errònia, que les forces d’esquerres no tenen un projecte propi i tan sols es limiten a anar contra els populars. Per poder canviar això, hauríem d’esforçar-nos a construir alternatives de govern per a la Generalitat i els ajuntaments que siguen creïbles per a la ciutadania, tot eliminant lluites internes sense sentit i enfrontaments estèrils entre diferents forces polítiques ideològicament properes entre si.

El PSPV-PSOE, com a primera força de l’oposició, ha de saber liderar l’espai progressista i fer una bona oposició, coses que dubte haja sabut fer correctament fins ara. De la seua banda, la coalició COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ (integrada per EU, BLOC i VERDS) ha de preguntar-se per què una quarta part del suport electoral que aquests partits van rebre per separat ara fa quatre anys s’ha evaporat en formar-se la coalició, cosa que pot tenir les seues arrels en les baralles inútils entre Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista durant les negociacions que se centraren més en el repartiment dels escons que en el programa electoral.

Ací a Petrer EU i VERDS-BLOC anaven per separat, davant la confusió de molts ciutadans que no entenien per què anaven junts en unes paperetes i separats en les altres, desorientació augmentada per la inclusió del logotip d’un altre partit verd a les paperetes locals d’ Esquerra Unida. Tot això mentre que els socialistes repetien els pobres resultats de l’any 2003.

Algunes veus han volgut responsabilitzar a la coalició VERDS-BLOC de la majoria absoluta obtinguda pel Partit Popular. És cert que la suma PSOE+EU+VERDS/BLOC supera en nombre de vots al PP, però cal tenir en compte que bona part dels votants de VERDS-BLOC eren persones insatisfetes pel govern municipal EU/PSOE i, per tant, molts d’ells no haurien votat a cap d’aquests dos altres partits si els ecologistes i nacionalistes no s’hagueren presentat a aquestes eleccions. Al meu parer, la bona voluntat i les ganes de treballar per Petrer dels membres de la candidatura d’ Els Verds i el Bloc Nacionalista, encapçalats per Tomàs Pérez Medina i Miquel Àngel Campello Sànchiz, difícilment es poden posar en dubte.

D’ara endavant, la gent d’esquerres i centre-esquerra de Petrer i de tot el País Valencià, hem de treballar de valent per poder oferir les alternatives de govern que les ciutadanes i els ciutadans mereixen per a les nostres institucions, i en aquesta missió la gent jove tenim molt a dir.


David Navarro Fernández
davidnf1987@hotmail.com