La jubilació de la joventut

La proposta del Govern de l'Estat d'allargar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, junt a altres mesures de retall de les prestacions socials, suposen un canvi de rumb de la política económica i social que sacrifica els drets de les treballadores i treballadors, els menys responsables de la crisi econòmica. Unes propostes que suposen un retall sense precedents i un retrocés històric en drets laborals aconseguits després de dècades de lluita. A més, l'anunci d'esta proposta ha generat de manera innecessària incertesa i alarma social, insinuant la debilitat del sistema públic de pensions. Cal tindre en compte, igualment, que Espanya és un dels països que té l'edat més alta de jubilació de tota la Unió Europea (a França, on l'edat de jubilació és als 60 anys, ja s'estan produint fortes mobilitzacions perquè el govern francés vol elevar-la fins als 62). Per tant, partim del fet de que el nostre sistema guadeix d'una sòlida salut, gràcies a l'esforç del conjunt de la societat, que s'ha materialitzat en els acords de pensions des de l'any 95. La situació financera del sistema de pensions actual és positiva i presenta excedents els darrers anys de forma recurrent. Este superàvit ha sigut de 8.000 € l'any 2009 i el Fons de Reserva de la Seguretat Social supera els 60.000 milions d'euros. Fa tan sols uns mesos, el Govern proclamava solemnement la bona salut de la Seguretat Social, oferint, fins i tot, la rebaixa de cotitzacions socials als empresaris.

Per totes estes raons, la proposta d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys s'ha fet en base a reduir les despeses i no d'augmentar els ingressos. La fortalesa de les pensions ha d'associar-se a la creació d'ocupació, a la reducció de la temporalitat, a l'augment del poder adquisitiu dels salaris i a l'eradicació del frau fiscal que limita la capacitat de les administracions públiques per a protegir a les persones que són víctimes de la crisi. Com es va a crear ocupació, especialment entre els joves, si allarguen l'edat de jubilació en dos anys? Quin serà el cost d'esta política en la creació de nova ocupació si es dificulta el relleu? I tot en un context en el que els majors responsables de la crisi, el capital financer i els especuladors urbanístics, no sols conserven tots els seus drets sinó que a més reben ajudes públiques milionàries per "eixir" de la crisi. De nou són, les treballadores i treballadors i els futurs i futures pensionistes, els menys culpables de la crisi, els que paguen estes actuacions irresponsables. L'augment dels anys per al càlcul de les pensions, dels 15 als 20 anys, o elevar els anys de cotització per a generar dret a pensió dels 15 als 17 anys, incideixen en les mateixes consideracions expressades anteriorment de fer caure en les esquenes de les treballadores i treballadors el pes de l'eixida de la crisi econòmica. De fet, l'elevació del període de cotització per a determinar la quantia de la pensió de jubilació suposarà una important disminució d'esta, com va passar quan es va allargar el càlcul dels 8 als actuals 15 anys.

És per això, que des de el BLOC JOVE Petrer, demanem al Govern Central la retirada de la seua proposta d'allargar l'edat de jubilació des dels 65 als 67 anys, perquè, no sols suposarà un pas enrere en els conquestes socials de les treballadores i treballadors, que tenen dret a viure i gaudir la jubilació si així ho decideixen, sinó que dificultarà la creació d'ocupació dels més de 4 milions d'aturades i aturats, especialement els joves. També caldria la retirada d'altres propostes que suposen un retall de les prestancions socials, com ampliar el temps per al càlcul de les pensions o per a tindre dret a les mateixes, ja que suposaria reduir la pensió mitjana i empobrir als futurs pensionistes. Per això, hem d'instar al Ministeri d'Economia que accepte alternatives viables i estructurals que se centren en l'obtenció de nous recursos, com una fiscalitat més progressiva, la lluita decidida contra el frau fiscal, la creació d'ocupació, especialment dels joves, la reducció de la temporalitat i la dualitat de les modalitats contractuals, l'augment del poder adquisitiu dels salaris, la incorporació en el Règim General a les persones empleades de la llar i al sector agrari, complementar les pensions que no arriben al mínim a través dels pressupostos generals, fomentar l'us de la reducció de la jornada com instrument de reajust temporal de l'ocupació, entre altres.

Per últim, creiem que la Generalitat Valenciana i el nostre Ajuntament de Petrer, institucions governades pel PP, han d'assumir plenament les seues competències en matèria d'ocupació i dedicar tots els esforços i recursos necessaris a la lluita contra la desocupació, priotitzant esta necessitat per damunt d'events costosos, que suposen un malbaratament dels recursos públics, i deixant a banda la demagògia i la política electoralista de desgast que constantment utilitzen de cara a les pròximes eleccions.