
Quan l'assassinat d'una cultura no rep l'atenció que mereix per part de la societat i pels nostres polítics, quan les 'persones' mirem a un altre lloc i posem oïda sorda als crits de dolor i impotència del poble sahrauí, cal que recordem alguns trets històrics, per saber quina part de responsabilitat ha tingut i té el nostre Govern. Però encara s'entorten algunes celles quan cridem al cel: "Marroc culpable, Espanya responsable!". És increïble que el Govern Espanyol del PSOE no haja condemnat la violència i l'abús del seu col·lega gibraltareny, i més tenint documents gràfics i sonors de l'abús marroquí, ja no sols front a l'antiga colònia, sinó també front a les injustícies i expulsions enfocades a aquells que només pretenen complir professionalment el seu treball: periodistes i cooperants, que han estat expulsats i expulsades, arribant a violar en molts casos els Drets Humans. Per si fóra poc, la VERGONYOSA ONU no és capaç d'obrir una investigació i es limita a "deplorar" este cas de violència. Cal afegir que l'ONU va crear al 1991 la MINURSO (Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental), a favor de la pacificació i resolució del conflicte mitjançant l'organització d'un referèndum entre el poble sahrauí que determine el futur de Sàhara Occidental, elegint entre la integració en el Marroc o la independència. Este referèndum, després de 10 anys, encara no ha arribat.
Amb tot al seu favor, el Marroc ho ha aconseguit: ja no té informadors foranis, ja no es capten imatges del seu abús. O el que és el mateix: ja poden fer i desfer com i quant vulguen, que ja no hi ha cap testimoni que parle pels desfavorits. La veu és lliure i la informació pot estar modificada en favor d'interesos personals, però la història és la que és. Parlem d'una terra violada, d'un poble maltractat, ferit per la cobdícia d'aquells que es creien superiors, que volien expandir el seu imperi, que sospiraven per brodar el nom del seu Estat en lletres d'or.
La nostra organització sempre s'ha posat al costat de les injustícies socials, de les persones amb menys veu i més desfavorides i seguirem fent-ho. Seguirem cridant fins que quedem sense veu també nosaltres. Per tot açò, el BLOC JOVE Petrer demanem a les forçes polítiques del nostre Ajuntament l'elaboració d'una moció de denúncia per la repressió que pateix este poble africà, i no sols preocupar-se d'ells quan es fan les fotos amb les xiquetes i xiquets sahrauís que visiten Petrer a l'estiu. També demanem obertament la llibertat per al seu poble, perquè puguen decidir el seu futur per ells mateixos, un futur amb fonaments de pau, igualtat, llibertat i autonomia.