dimecres, 25 de juliol del 2007

Cap a una nova Constitució Europea

Durant la primavera de l’any 2005 la Unió Europea va sofrir una forta sacsejada arran de la victòria del NO als referèndums de ratificació de la Constitució Europea a França i als Països Baixos. Malgrat que l’Estat Espanyol havia dit SÍ al text constitucional europeu el mes de febrer d’aquell mateix any i d’altres països, com ara Alemanya, l’havien ratificat als seus respectius parlaments nacionals, la resposta negativa dels francesos i dels holandesos deixà la Unió en una situació de paràlisi que encara dura, motivada també per la por a l’escepticisme que el procés de construcció europea aixeca al Regne Unit i a alguns països de l’antic bloc comunista que recentment s’hi han adherit (recordem que la UE compta avui dia amb 27 estats membres).
El BLOC és un partit polític que aposta fermament per la Unió Europea. De fet, un dels objectius que ens marquem als nostres Estatuts és la construcció d’una Europa federal en la qual els enfrontaments bèl·lics que han cobert de sang el nostre continent queden com un trist record del passat i els europeus puguem avançar junts pel camí del progrés social, econòmic i cultural. Tot això respectant les diferents identitats lingüístiques i culturals que conviuen a Europa en un marc que afavorisca el pluralisme i el diàleg.

En aquell referèndum celebrat ara fa dos anys els nacionalistes valencians vam demanar el NO per motius en certa manera semblants als que provocaren el rebuig a França i Holanda. D’una banda, aquella Constitució Europea defensava el lliure mercat que nosaltres creem absolutament necessari per al desenvolupament econòmic, però s’oblidava del reconeixement de drets socials que també considerem necessaris com ara l’educació i la sanitat públiques, el benestar social, uns salaris i pensions que permeten de viure dignament, etc. D’altra banda, aquell text constitucional posava poca èmfasi en la riquesa que suposa la pluralitat cultural de la Unió i ignorava identitats culturals que també formen part de la realitat cultural; per exemple, el valencià/català no era reconegut com a llengua oficial.
Els màxims dirigents europeus, fins fa poc sota el lideratge de la cancellera alemanya Angela Merkel i ara de la mà del primer ministre portuguès José Sócrates (la presidència de la Unió canvia per torns semestrals), sembla que volen tornar a posar en marxa Europa amb un nou tractat per establir una nova Constitució per a Europa. Nosaltres, des de posicions valencianistes i progressistes, desitgem que hagen après la lliçò i que miren de corregir les mancances del text original, bàsicament, aquelles referides als drets socials i al reconeixement de la riquesa que constitueix el pluralisme lingüístic i cultural del continent.

Bloc Nacionalista Valencià – Col·lectiu de Petrer
blocjovepetrer@gmail.com