LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Amb tota seguretat, ningú no s’atrevirà a discutir la necessitat de defensar els drets i les llibertats individuals com a pilar fonamental d’una societat democràtica i avançada com la que desitgem consolidar al nostre país. Ara bé, encara que sempre diem que els nostres drets acaben allà on comencen els dels altres, sovint es fa molt difícil determinar quins en són els límits que cal establir.

¿És convenient renunciar a algunes llibertats públiques per combatre de manera més eficaç als moviments terroristes, greu amenaça de la seguretat pública? ¿Podem considerar adequat expropiar finques, cosa que va en contra del dret a la propietat privada, quan es fa necessari per raons d’interès públic com ara la construcció de noves infraestructures? ¿A què hem de donar preferència, a la llibertat d’expressió o al dret a l’honor? Totes aquestes qüestions podrien ser objecte d’un debat profund, però, en qualsevol cas, el respecte envers els drets i les llibertats de les persones és fonamental.

El proppassat divendres 20 de juliol els informatius anunciaven que el jutge Del Olmo, magistrat de l’Audiència Nacional havia ordenat el segrest de l’últim número de la revista satírica El Jueves perquè a la portada d’aquest apareixia una caricatura del Prínceps d’Astúries mantenint relacions sexuals. Personalment, no crec que la dita caricatura fóra de massa bon gust. Tanmateix, això en justifica el segrest?

L’article 20 de la Constitució Espanyola empara el dret a la llibertat d’expressió però alhora el limita i autoritza el segrest de publicacions per ordre judicial. Nogensmenys, aquesta possibilitat hauria de restringir-se al màxim i pense que en aquest cas no s’hauria d’haver aplicat.

Si qualsevol ciutadà o ciutadana pensa que un mitjà de comunicació l’ha injuriat o ha malmès el seu honor (s’han violat els seus drets), té tot el dret del món a denunciar-ho i serà la justícia qui establirà si té raó i, si és el cas, de quina manera ha de ser recompensat. Això és una cosa i ordenar el segrest d’una publicació una altra de ben diferent.

A més, em pregunte si s’haguera actuat igual en cas que la parella protagonista de la caricatura no pertanyera a la família reial espanyola. Per què en un estat democràtic hi ha aquesta censura al voltant de la reialesa? És correcte que acceptem de bon grat aquesta limitació de la llibertat d’expressió? O, si anem més enllà, el fet que una persona siga cap d’estat per qüestió de naixement, no contradiu el principi d’igualtat davant la llei i igualtat d’oportunitats?

David Navarro Fernández
davidnf1987@hotmail.com